23. I feliç aquell qui no em rebutjarà!
24. Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:– Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent?
25. Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis!
26. Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.
27. És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.
28. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell.
29. »Tot el poble, i fins i tot els publicans, van escoltar la predicació de Joan i es feren batejar per ell, i reconegueren així que Déu és just,
30. però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.
31. »A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació? A qui s’assemblen?
32. S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!”
33. Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”;
34. ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.”
35. Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.
36. Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula.
37. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum
38. i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum.
39. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.»