Lluc 6:9-21 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

9. Llavors Jesús els digué:– Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

10. Jesús se’ls anà mirant tots i digué a l’home:– Estén la mà.L’home ho va fer, i la mà recobrà el moviment.

11. Però ells, encegats de ràbia, discutien els uns amb els altres què podien fer amb Jesús.

12. Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu.

13. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols:

14. Simó, a qui anomenà també Pere, Andreu –el seu germà–, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu,

15. Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós,

16. Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.

17. Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,

18. per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats.

19. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.

20. Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:– Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.

21. »Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats.»Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.

Lluc 6