10. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols,
11. però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure.
12. Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
13. Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem,
14. i conversaven entre ells de tot el que havia passat.
15. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells,
16. però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
17. Jesús els preguntà:– Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?Ells es van aturar amb un posat trist,
18. i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:– ¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19. Els preguntà:– Què hi ha passat?Li contestaren:– El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:
20. els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.