35. Després els digué:– Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?Li respongueren:– No res.
36. Ell els digué:– Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una.
37. Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. Tot el que es refereix a mi s’està complint.
38. Ells digueren:– Senyor, aquí hi ha dues espases.Ell els respongué:– Ja n’hi ha prou!
39. Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.
40. Arribat al lloc, els digué:– Pregueu demanant de no caure en la temptació.
41. Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava
42. dient:– Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
43. Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava.
44. Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
45. Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor.
46. Els digué:– Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.