19. Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.
20. Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà.
21. Li van fer aquesta pregunta:– Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu.
22. Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?
23. Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24. – Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la imatge i la inscripció?Ells li respongueren:– Del Cèsar.
25. Jesús els digué:– Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
26. Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.
27. Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
28. – Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casatmor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per do-nar descendència al germà difunt.
29. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills.
30. També el segon
31. i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills.
32. Finalment va morir també la dona.
33. Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?
34. Jesús els respongué:– Els qui viuen en aquest món es casen,
35. però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit;
36. com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir: són com els àngels i són fills de Déu.