19. Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.
20. Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà.
21. Li van fer aquesta pregunta:– Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu.
22. Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?
23. Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24. – Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la imatge i la inscripció?Ells li respongueren:– Del Cèsar.
25. Jesús els digué:– Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
26. Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.