13. I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14. – Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
15. Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel, els pastors es deien entre ells:– Anem a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
16. Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora.
17. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant.
18. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que explicaven els pastors.
19. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava.
20. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.