6. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor.
7. Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d’edat avançada.
8. Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn,
9. segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens.
54-55. »Ha protegit Israel, el seu servent,com havia promès als nostres pares;s’ha recordat del seu amor a Abrahami a la seva descendència per sempre.
56. Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
57. Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill.
58. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
59. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare.
60. Però la seva mare s’hi va oposar dient:– No! S’ha de dir Joan!
61. Ells li replicaren:– Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom!
62. Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués.
63. Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats.
64. A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu.