4. els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons.
5. El sacerdot ho cremarà a l’altar; serà consumit pel foc en honor del Senyor. És un sacrifici de reparació.
6. Tots els homes i nois perta-nyents a les famílies sacerdotals podran menjar carn d’aquest sacrifici, però la menjaran en un lloc sagrat. És cosa molt sagrada.
7. »Tant per al sacrifici de reparació com per al sacrifici pel pecat, la llei és la mateixa: la carn de la víctima és per al sacerdot que fa el ritu d’expiació.
8. »Quan algú ofereixi un holocaust, la pell de la víctima serà per al sacerdot.
9. També serà per al sacerdot que l’ofereixi l’ofrena de farina, tant si és cuita al forn com si és preparada en una cassola o a la planxa.
10. Tota altra ofrena de farina, pastada amb oli o sense, serà per a qualsevol dels descendents d’Aaron, sigui qui sigui.
11. »Aquesta és la llei dels sacrificis de comunió oferts al Senyor:
12. »Si és un sacrifici d’acció de gràcies, oferiran, a més de la víctima, coques sense llevat pastades amb oli, tortells sense llevat untats amb oli i coques de flor de farina barrejada amb oli.
13. Amb la víctima del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies, presentaran, a més de les coques, una ofrena de pa amb llevat.
14. De cada mena d’aquests pastissos se’n reservarà un per al Senyor. Aquests aliments seran per al sacerdot que haurà fet l’aspersió amb la sang de la víctima oferta en sacrifici de comunió.
15. La carn del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies s’ha de menjar el mateix dia que és oferta, sense deixar-ne gens per a l’endemà.
16. »Si la víctima s’ofereix en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, s’ha de menjar el mateix dia que és oferta, però el que sobri es pot menjar l’endemà.
17. Si el tercer dia encara quedava carn del sacrifici, s’haurà de cremar.
18. Però si aquest dia algú encara menja carn del seu sacrifici de comunió, el Senyor no es complaurà en l’ofrena ni la tindrà en compte, perquè aquesta carn és com si fos carronya. Si algú en menja, portarà el pes de la seva culpa.
19. »La carn que haurà tocat alguna cosa impura no es podrà menjar; s’ha de cremar. Quant a la carn del sacrifici, tota persona que estigui en estat de puresa ritual en podrà menjar.
20. Però si algú que es troba ritualment impur menjava carn d’un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble.
21. »Tothom qui ha tocat alguna cosa impura, sigui una impuresa humana, un animal impur o qualsevol bestiola impura, i després menja carn d’un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble.
22. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
23. – Comunica això als israelites:»No mengeu mai greix de toro, d’ovella o de cabra.