33. Però enca-ra que siguin altres levites els qui les rescatin, tornaran al primer propietari l’any del jubileu, perquè les cases de les ciutats levítiques són l’únic patrimoni que tenen els levites entre la gent d’Israel.
34. En canvi, els camps del voltant de les seves ciutats no es podran vendre, perquè són patrimoni perpetu dels levites.
35. »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquè pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un immigrant o amb un foraster.
36. No li exigeixis interessos ni compensacions. Demostra així que reverencies el teu Déu. Que aquest germà teu pugui viure al teu costat.
37. No li prestis diners a interès i, si li dónes menjar, no ho facis per treure’n un profit.
38. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d’Egipte, per donar-vos el país de Canaan i ser el vostre Déu.
39. »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i se’t ven, no l’obliguis a fer treballs propis d’un esclau;
40. tracta’l com un jornaler o un foraster. Treballarà a casa teva fins a l’any del jubileu.
41. Llavors quedarà lliure, tant ell com els seus fills, retornarà al seu clan i recobrarà el seu patrimoni.
42. Els israelites són els meus servents que jo he fet sortir del país d’Egipte i, per tant, no poden ser venuts com es ven un esclau.