10. »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran.
11. Però si un sacerdot amb els seus diners compra un esclau, aquest podrà menjar-ne, igual que els esclaus nascuts a casa seva.
12. Si la filla d’un sacerdot es casa amb un que no és de família sacerdotal, no podrà menjar de la porció reservada de les ofrenes santes.
13. Però si queda viuda o és repudiada sense tenir fills, i torna a viure a la casa paterna com abans de casar-se, podrà menjar dels aliments del seu pare. Ningú no pot menjar aliments consagrats si no és de família sacerdotal.
14. »Si algú, sense adonar-se’n, ha menjat una part reservada de les ofrenes santes, restituirà al sacerdot l’equivalent del que ha pres i hi afegirà una cinquena part.
15. »Els sacerdots no poden profanar les ofrenes santes que els israelites han reservat per al Senyor.
16. Si ho fessin, els israelites portarien el pes d’una culpa que exigiria una reparació. Jo, el Senyor, santifico les ofrenes.
17. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18. – Comunica això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites:»Si un israelita o un immigrant que resideix a Israel, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir un holocaust al Senyor
19. per obtenir el seu favor, ha d’oferir un mascle sense cap defecte, escollit d’entre els vedells, els anyells o els cabrits.
20. No oferiu cap animal tarat: ell no us l’acceptaria.
21. »Si algú, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir al Senyor un sacrifici de comunió per obtenir el seu favor, ha d’oferir un animal del bestiar gros o del menut, sense cap defecte, sense cap tara.