13. Hi ha entrat pels pecats dels profetesi pels crims dels sacerdots,que havien escampat per dintre d’ellala sang dels justos.
14. Van encegats pels camins,tacats de sang.I ningú no pot tocarels seus vestits.
15. Criden: «Aparteu-vos, som impurs!Fora, fora, no ens toqueu!»Fugen errants, i els altres pobles diuen:«Que ningú no els aculli!»
16. El Senyor mateix els ha dispersat,no se’ls tornarà a mirar.Ningú no respecta els sacerdotsni té compassió dels ancians.
17. Els nostres ulls s’han cansat d’esperaruna ajuda, però era un miratge:havíem posat l’esperançaen pobles que no salven.
18. Ens espien els passos talment uns caçadors,no ens deixen sortir pels camins.La nostra fi s’acosta. El temps s’acaba.Ha arribat la nostra fi.
19. Els perseguidors van més de pressaque no volen les àguiles pel cel.Per les muntanyes ens encalceni ja ens esperen al desert.
20. L’ungit del Senyor, que era la nostra vida,ha estat capturat en les seves trampes.D’ell havíem dit: «A la seva ombraviurem enmig dels pobles.»
21. Ara saltes d’alegria, oh poble d’Edom,que vius a la terra d’Us!Però també a tu t’arribarà la teva copai, embriagat, et despullaràs.