26. És bo d’esperar en silencila salvació del Senyor.
27. És bo que l’home carregui el seu jouquan encara és jove.
28. Que resti tot sol en silenci.Quan el Senyor el corregeix,
29. que enfonsi el rostre a la pols:potser hi haurà encara esperança.
30. Que pari la galta al qui li pegai aguanti l’oprobi.
31. El Senyor no abandonaper sempre més.
32. Fa sofrir, però també es compadeixpel seu gran amor.
33. El seu cor no pretén d’afligirni vol que els homes sofreixin.
34. Quan tots els captius del paíssón esclafats i oprimits,
35. quan són violats drets humansa la presència de l’Altíssim,
36. quan es comet injustícia en un plet,el Senyor no ho veu?
37. Qui parla, i allò que diu es compleix?Qui dóna les ordres, llevat del Senyor?
38. No vénen potser de l’Altíssimgoig i desgràcia?
39. Si encara viu l’home, de què s’ha de plànyer?Pot culpar un altre dels propis mancaments?