16. És per això que ploro,els ulls se’m fonen en llàgrimes;no tinc ningú que em consoli,no tinc ningú que em conforti:he perdut tots els meus fills.L’enemic ha vençut.
17. Sió estén les mans suplicanti ningú no la consola;el Senyor envia enemicsi encercla els de Jacob.Enmig d’ells, Jerusalemfa fàstic de mirar.
18. El Senyor, bé prou que és just,però jo no l’obeïa.Escolteu-me, tots els pobles,mireu el meu dolor:els meus nois i les meves jovesse’n van captius.