24. Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L’altar encara avui és a Ofrà d’Abièzer.
25. Aquella mateixa nit, el Senyor va parlar a Gedeó:– Agafa el toro del teu pare, el segon que va néixer, el de set anys. Destrueix l’altar del teu pare dedicat a Baal i talla el bosquet sagrat que hi ha al seu costat.
26. Després dedica un altar al Senyor, el teu Déu, en el cim d’aquest tossal; agafa el toro, el segon que va néixer, i sacrifica’l en holocaust amb la llenya del bosquet sagrat que hauràs tallat.
27. Gedeó va fer el que el Senyor li havia dit, amb l’ajut de deu servents. Però va fer-ho de nit. No va gosar fer-ho de dia per por de la seva família i de la gent del seu poble.
28. L’endemà al matí la gent va trobar enderrocat l’altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar.
29. I es demanaven els uns als altres:– Qui ha fet una cosa així?Van investigar i preguntar, i van deduir que havia estat Gedeó, el fill de Joaix.
30. Llavors anaren a dir a Joaix:– Dóna’ns el teu fill; ha de morir, perquè ha enderrocat l’altar de Baal i ha tallat el seu bosquet sagrat.
31. Però Joaix va replicar a tots els qui tenia al davant:– ¿Vosaltres heu de pledejar a favor de Baal? ¿Vosaltres l’heu de salvar? Qui vulgui pledejar a favor d’ell, morirà abans de demà al matí. Si Baal és Déu, que pledegi a favor d’ell mateix, ja que el meu fill li ha destruït l’altar.
32. Aquell dia Gedeó va rebre el nom de Jerubaal, que vol dir: «Que Baal pledegi a favor d’ell mateix». En efecte, Gedeó li havia enderrocat l’altar.
33. Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient es van mobilitzar, van passar el Jordà i acamparen a la plana de Jizreel.
34. Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Gedeó, que va tocar el corn per convocar la gent d’Abièzer a seguir-lo.
35. Gedeó envià missatgers per tota la tribu de Manassès, i tots ells van ser també convocats. També n’envià a les tribus d’Aser, de Zabuló i de Neftalí, que van pujar igualment a unir-se als altres.