4. En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel.
5. Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, a les muntanyes d’Efraïm. Allà els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algun plet.
6. Dèbora va fer cridar Barac, fill d’Abinóam, de Quèdeix de Neftalí, i li digué:– Això ordena el Senyor, Déu d’Israel: “Vés a reunir deu mil homes de les tribus de Neftalí i Zabuló i porta’ls a la muntanya del Tabor.
7. Jo faré que Sisserà, general en cap de l’exèrcit de Jabín, amb els seus carros de guerra i les seves tropes, vingui cap a tu al riu Quixon; allà el faré caure a les teves mans.”
8. Barac va respondre a Dèbora:– Hi aniré si tu véns amb mi; però, si no véns, no hi aniré.
9. Dèbora va replicar:– T’acompanyaré, però la glòria d’aquesta campanya no serà teva, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d’una dona.Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix.
10. Barac havia fet una crida entre les tribus de Zabuló i de Neftalí perquè anessin a Quèdeix, i vanpujar-hi deu mil homes. També Dèbora hi havia pujat amb Barac.
11. Temps enrere, Hèber, el quenita, s’havia separat dels altres quenites descendents d’Hobab, sogre de Moisès, i havia plantat la seva tenda al costat de l’Alzina de Saanannim, que és a la vora de Quèdeix.
12. Quan Sisserà va saber que Barac, fill d’Abinóam, havia pujat a la muntanya del Tabor,
13. va mobilitzar els nou-cents carros de guerra i tots els seus homes, i des d’Haróixet-Agoïm va emprendre la marxa cap al riu Quixon.
14. Llavors Dèbora digué a Barac:– Endavant! Avui el Senyor posa Sisserà a les teves mans. Ell mateix surt a combatre davant teu.Barac va baixar del Tabor, seguit dels deu mil homes.
15. Tan bon punt Barac desembeinà l’espasa, el Senyor va sembrar la confusió entre tots els carros i les tropes de Sisserà. Aquest abandonà el seu carro de guerra i fugí a peu.
16. Barac va perseguir els carros i l’exèrcit enemic fins a Haróixet-Agoïm: tots els homes de Sisserà van anar caient víctimes de l’espasa. No en quedà ni un.
17. Mentrestant, Sisserà havia fugit a peu cap a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia un pacte entre Jabín, rei d’Hassor, i el clan d’Hèber, el quenita.
18. Jael va sortir a rebre Sisserà i l’invità:– Entra, senyor, entra a casa meva i no tinguis por.Sisserà va entrar a la tenda i Jael el cobrí amb una manta.
19. Sisserà li va demanar:– ¿Em vols donar una mica d’aigua, que tinc set?La dona va destapar l’odre de la llet, li’n va fer beure i tornà a cobrir-lo amb la manta.