12. Quan Sisserà va saber que Barac, fill d’Abinóam, havia pujat a la muntanya del Tabor,
13. va mobilitzar els nou-cents carros de guerra i tots els seus homes, i des d’Haróixet-Agoïm va emprendre la marxa cap al riu Quixon.
14. Llavors Dèbora digué a Barac:– Endavant! Avui el Senyor posa Sisserà a les teves mans. Ell mateix surt a combatre davant teu.Barac va baixar del Tabor, seguit dels deu mil homes.
15. Tan bon punt Barac desembeinà l’espasa, el Senyor va sembrar la confusió entre tots els carros i les tropes de Sisserà. Aquest abandonà el seu carro de guerra i fugí a peu.
16. Barac va perseguir els carros i l’exèrcit enemic fins a Haróixet-Agoïm: tots els homes de Sisserà van anar caient víctimes de l’espasa. No en quedà ni un.
17. Mentrestant, Sisserà havia fugit a peu cap a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia un pacte entre Jabín, rei d’Hassor, i el clan d’Hèber, el quenita.