11. Temps enrere, Hèber, el quenita, s’havia separat dels altres quenites descendents d’Hobab, sogre de Moisès, i havia plantat la seva tenda al costat de l’Alzina de Saanannim, que és a la vora de Quèdeix.
12. Quan Sisserà va saber que Barac, fill d’Abinóam, havia pujat a la muntanya del Tabor,
13. va mobilitzar els nou-cents carros de guerra i tots els seus homes, i des d’Haróixet-Agoïm va emprendre la marxa cap al riu Quixon.
14. Llavors Dèbora digué a Barac:– Endavant! Avui el Senyor posa Sisserà a les teves mans. Ell mateix surt a combatre davant teu.Barac va baixar del Tabor, seguit dels deu mil homes.
15. Tan bon punt Barac desembeinà l’espasa, el Senyor va sembrar la confusió entre tots els carros i les tropes de Sisserà. Aquest abandonà el seu carro de guerra i fugí a peu.
16. Barac va perseguir els carros i l’exèrcit enemic fins a Haróixet-Agoïm: tots els homes de Sisserà van anar caient víctimes de l’espasa. No en quedà ni un.
17. Mentrestant, Sisserà havia fugit a peu cap a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia un pacte entre Jabín, rei d’Hassor, i el clan d’Hèber, el quenita.
18. Jael va sortir a rebre Sisserà i l’invità:– Entra, senyor, entra a casa meva i no tinguis por.Sisserà va entrar a la tenda i Jael el cobrí amb una manta.
19. Sisserà li va demanar:– ¿Em vols donar una mica d’aigua, que tinc set?La dona va destapar l’odre de la llet, li’n va fer beure i tornà a cobrir-lo amb la manta.
20. Després ell li digué:– Posa’t a l’entrada de la tenda i, si et pregunten si hi ha algú aquí, respon que no.
21. Sisserà, rendit de cansament, es va adormir. Llavors Jael, la muller d’Hèber, agafà una estaca de la tenda i amb el martell a l’altra mà se li acostà a poc a poc, li va clavar l’estaca a la templa i la va picar fins que l’estaca va entrar dintre terra. Així va morir Sisserà.
22. Aleshores arribà Barac, que perseguia Sisserà. Jael va sortir a rebre’l i li digué:– Vine i t’ensenyaré l’home que busques.Barac entrà a la tenda i va veure Sisserà mort, estès a terra, amb l’estaca clavada al cap.
23. Aquell dia, Déu va humiliar Jabín, el rei cananeu, davant els israelites.