23. Llavors va fugir cap al pòrtic del palau, després d’haver tancat per dintre les portes de la cambra del pis de dalt.
24. Quan ja era fora, van venir els servidors i veieren que les portes de la cambra del rei eren tancades. I es deien:– Segurament que el rei és a dintre fent les seves necessitats.
25. Van esperar una estona, fins que es van inquietar. Llavors, com que ningú no obria les portes de la cambra, agafaren la clau i van obrir: el seu senyor era mort a terra.
26. Entretant, mentre els servents s’esperaven, Ehud havia fugit més enllà dels Pilars Sagrats i s’havia refugiat a Seïrà.
27. Tan bon punt va arribar-hi, convocà els israelites a toc de corn per totes les muntanyes d’Efraïm. I els israelites van baixar de les muntanyes amb Ehud, que anava al davant de tots.
28. Ehud digué:– Seguiu-me. El Senyor us posa a les mans els moabites, els vostres enemics.Ells van seguir Ehud, es van apoderar dels guals del Jordà que porten a Moab i no deixaren passar ningú.
29. En aquella ocasió, mataren uns deu mil moabites, homes forts i valents. No se’n va escapar ni un.
30. Aquell dia, Moab va ser humiliat per Israel, i durant vuitanta anys el país va viure en pau.
31. Després d’Ehud, Xamgar, fill d’Anat, matà sis-cents filisteus amb una agullada de bous. També ell va salvar Israel.IV. Dèbora i Barac