15. El poble d’Israel sentia compassió pels benjaminites, perquè el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d’Israel.
16. Els ancians de la comunitat deien:– Les dones de la tribu de Benjamí han estat exterminades. Què podem fer perquè tinguin dones els qui encara no en tenen?
17. I afegien:– Cal que els supervivents de Benjamí tinguin descendència i així no desaparegui una tribu d’Israel.
18. D’altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni.En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita.
19. Aleshores es van recordar que aviat s’esqueia la festa del Senyor que se celebra cada any a Siló, ciutat situada al nord de Betel, al sud de Lebonà i a l’est del camí que va de Betel a Siquem.
20. Els ancians van donar aquestes instruccions als benjaminites:– Aneu a amagar-vos entre les vinyes
21. i estigueu a l’aguait. Quan veureu que les noies de Siló surten en colles a dansar, sortiu fora de les vinyes. Que cada un de vosaltres rapti una noia, i aneu-vos-en a la vostra terra.
22. Si després ens vénen els seus pares o germans a demanar-nos justícia, els respondrem: “Perdoneu-nos el que hem fet per ells. Nosaltres no ens hem quedat cap dona de la guerra contra Jabeix, i vosaltres us hauríeu fet culpables si els haguéssiu donat les vostres filles.”