18. El levita li respongué:– Estem de pas. Venim de Betlem de Judà i fem camí cap a l’interior de les muntanyes d’Efraïm. Jo sóc d’allí i me’n torno a la casa del Senyor; però ara ningú no m’acull a casa seva,
19. tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res.
20. El vell digué:– Sigues benvingut! Jo m’ocuparé del que et faci falta, però no vull que passis la nit a la plaça.
21. El va acollir a casa seva i va donar farratge als ases. Després els viatgers es rentaren els peus i van menjar i beure.
22. Mentre ells es refeien i s’alegraven, una colla de poca-vergonyes d’aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l’amo de la casa:– Fes sortir l’home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar.
23. L’amo de la casa va sortir a fora i els pregava:– Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home és hoste meu. No feu aquesta baixesa!