1. En aquell temps no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d’Israel.
2. Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir:– Aneu a explorar el país.Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit.
3. Prop de la casa, van reconèixer la veu del jove levita i s’hi van acostar. Li preguntaren:– Qui t’ha portat fins aquí? Què hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens?
4. El levita els va explicar tot el que Micà havia fet per ell, i afegí:– Em paga un sou i sóc el seu sacerdot.
5. Ells li demanaren:– Consulta Déu a veure si sortirà bé l’expedició que hem emprès.
6. El sacerdot els respongué:– Aneu en pau, que el Senyor és favorable a la vostra expedició.
7. Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
8. Els exploradors danites tornaren a Sorà i Eixtaol, i els del seu clan els van preguntar:– Què us ha semblat?
9. Ells respongueren:– Anem a atacar-los! Hem vist el país i és d’allò més bo. Què hi feu, aquí aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en.
10. Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. Déu l’ha posat a les vostres mans. És un indret on no manca cap dels productes de la terra.
11. Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra.
12. Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim, en el territori de Judà. Per això aquell lloc s’anomena Mahané-Dan (que vol dir «campament de Dan»); i aquest nom es manté encara avui. Es troba a l’oest de Quiriat-Jearim.
13. Des d’allí van passar cap a les muntanyes d’Efraïm i arribaren a la casa de Micà.
14. Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys:– ¿Sabeu que en una d’aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer.
15. Es van dirigir a la casa de Micà, on vivia el jove levita, hi arribaren i el van saludar.
16. Els sis-cents danites, equipats per a la guerra, es van quedar a l’entrada de la casa.
17. Els cinc exploradors entraren a dins i prengueren l’estàtua, l’efod i els terafim. El sacerdot s’estava a l’entrada amb els sis-cents homes armats.
18. En veure que entraven a la casa de Micà i que prenien l’estàtua, l’efod i els terafim, el sacerdot els va dir:– Què feu?
19. Ells li contestaren:– Tu calla! Tanca la boca i acompa-nya’ns: ens faràs de pare i de sacerdot. Què t’estimes més: ser sacerdot d’una sola família o bé ser-ho d’una tribu i d’un clan d’Israel?