Jutges 17:2 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

Un dia va confessar a la seva mare:– ¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te’ls havia pres.La seva mare va exclamar:– Que el Senyor et beneeixi, fill meu!

Jutges 17

Jutges 17:1-11