16. L’àngel del Senyor replicà:– Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Però si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor.Manóah no s’havia adonat encara que era l’àngel del Senyor.
17. Llavors li preguntà:– Com et dius, perquè et puguem honorar quan es compleixin les teves paraules?
18. L’àngel del Senyor li respongué:– Per què vols saber el meu nom? El meu nom és meravellós.
19. Manóah va preparar el cabrit i l’ofrena, els col·locà sobre la roca i els oferí en holocaust al Senyor, que és meravellós en les seves obres. Manóah i la seva dona s’ho miraven,
20. i llavors, quan les flames de l’holocaust pujaven des de l’altar cap al cel, també l’àngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l’altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra.
21. L’àngel del Senyor no es va aparèixer més a Manóah i a la seva muller, i Manóah va comprendre que era l’àngel del Senyor.
22. Després digué a la seva dona:– Ben segur que morirem, perquè hem vist un ésser diví.
23. Però ella respongué:– Si el Senyor hagués volgut que moríssim, no hauria acceptat el nostre holocaust i la nostra ofrena; tampoc no ens hauria fet veure res del que hem vist ni ens hauria comunicat tot això.