11. Manóah va seguir la seva muller, va arribar on era aquell home i li preguntà:– Ets tu l’home que va parlar a la meva muller?Ell li va respondre:– Sí, sóc jo.
12. Manóah va continuar:– Quan es compleixin les teves paraules, digues-me: com cal actuar amb aquest infant? Què cal fer?
13. L’àngel del Senyor li va respondre:– Cal que la teva muller s’abstingui de tot el que li vaig dir:
14. que no tasti el fruit de la vinya, que no begui vi ni altres begudes alcohòliques ni mengi res d’impur. Que observi tot el que li he manat.
15. Manóah digué llavors a l’àngel del Senyor:– Et voldríem retenir. Deixa que et preparem un cabrit.
16. L’àngel del Senyor replicà:– Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Però si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor.Manóah no s’havia adonat encara que era l’àngel del Senyor.
17. Llavors li preguntà:– Com et dius, perquè et puguem honorar quan es compleixin les teves paraules?
18. L’àngel del Senyor li respongué:– Per què vols saber el meu nom? El meu nom és meravellós.
19. Manóah va preparar el cabrit i l’ofrena, els col·locà sobre la roca i els oferí en holocaust al Senyor, que és meravellós en les seves obres. Manóah i la seva dona s’ho miraven,
20. i llavors, quan les flames de l’holocaust pujaven des de l’altar cap al cel, també l’àngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l’altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra.