Jutges 11:36-40 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

36. Ella li va respondre:– Pare, si has fet una promesa al Senyor, compleix-la en mi tal com la vas fer, ara que el Senyor t’ha concedit de venjar-te dels ammonites, els teus enemics.

37. Després va pregar així al seu pare:– Concedeix-me això que et demano. Deixa’m dos mesos i me n’aniré a plorar per les muntanyes, amb les meves amigues, perquè no podré ser mare.

38. El seu pare va respondre:– Vés-hi.I li va permetre que estigués fora durant dos mesos. Ella anà per les muntanyes amb les seves amigues, a plorar perquè moriria sense ser mare.

39. Acabats els dos mesos, tornà a casa i el seu pare va complir en ella la prometença que havia fet. La noia no havia tingut relacions amb cap home. Per això hi ha aquest costum a Israel:

40. any rere any, durant quatre dies, les noies israelites canten complantes per la filla de Jeftè, el galaadita.

Jutges 11