20. Però Sehon no es fià de deixar passar Israel pel seu territori, sinó que reuní tot el seu exèrcit i acampà a Jahas, on combaté contra Israel.
21. El Senyor, Déu d’Israel, va posar Sehon amb tot el seu exèrcit en poder dels israelites; ells els van derrotar i van prendre possessió d’aquell país habitat pels amorreus.
22. Israel, doncs, prengué possessió de tot el territori dels amorreus des de l’Arnon fins al Jaboc i des del desert fins al Jordà.
23. Doncs bé, després que el Senyor, Déu d’Israel, hagué desposseït els amorreus del seu territori per donar-lo al seu poble, ¿tu te’n voldries apoderar?
24. ¿No tens ja el territori que t’ha donat el teu déu Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el nostre Déu, ens ha donat.
25. Que potser et creus superior al rei moabita Balac, fill de Sipor? ¿És que ell va moure raons contra Israel i gosà fer-li la guerra?
26. Ja fa tres-cents anys que Israel es va instal·lar a Heixbon i a Aroer i als pobles de la rodalia, com també a tots els pobles que voregen l’Arnon. Per què no els vau recuperar en aquell moment?
27. Per part meva, jo no t’he ofès. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!”
28. Però el rei dels ammonites no va fer cas del missatge de Jeftè.
29. Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites.
30. Jeftè havia fet al Senyor aquesta prometença:– Si em dónes la victòria contra els ammonites,