23. Judit va arribar a una edat molt avançada. Anà envellint a la casa del seu marit fins a l’edat de cent cinc anys. Va concedir la llibertat a la seva criada de confiança, va morir a Betúlia i fou enterrada en el sepulcre del seu marit Manassès.
24. El poble d’Israel va fer set dies de dol per ella. Abans de morir, Judit havia distribuït els seus béns entre els parents més pròxims del seu marit Manassès i els parents de la seva pròpia família.
25. En vida de Judit i molt temps després de la seva mort, ningú no va inquietar els israelites.