18. Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d’Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat,
19. i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble:– Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel, i ara no podem atacar aquesta gent.
20. Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina.
21. Els principals de la comunitat van dir:– Que visquin!D’aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d’aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat.
22. En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit:– Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre?
23. Des d’ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu de llenya i d’aigua el temple del meu Déu.
24. Els gabaonites li havien respost:– Vam fer això perquè nosaltres, els teus servents, ens vam ben assabentar del que el Senyor, el teu Déu, havia dit al seu servent Moisès. Li havia promès de donar-vos el país sencer i us havia manat d’exterminar-ne tots els habitants. Temíem molt per les nostres vides.
25. Però ara som a les teves mans; tracta’ns com et sembli just i correcte.
26. Josuè, doncs, els va protegir perquè els israelites no els matessin,