20. Quan els homes d’Ai es van girar enrere i veieren la fumarada que pujava cel amunt des de la seva ciutat, no van tenir esma de fugir per enlloc, perquè els israelites que corrien cap al desert, ara es giraven contra els seus perseguidors.
21. Josuè, amb l’exèrcit d’Israel, havia vist que els emboscats s’havien apoderat de la ciutat i que en sortia fum pels quatre costats. Per això havia fet mitja volta i ara atacava els homes d’Ai.
22. Llavors els de l’emboscada van sortir de la ciutat per barrar el pas a la gent d’Ai, que es trobà entre els dos fronts d’Israel. Els israelites els van derrotar, fins a no deixar cap supervivent, ni un sol fugitiu,
23. llevat del rei d’Ai, que fou capturat viu i portat a Josuè.
24. Els israelites van matar tots els homes d’Ai que havien sortit de la ciutat cap al desert per perseguir-los. Tots van morir a tall d’espasa; no en quedà ni un. Acabat els israelites se’n tornaren cap a Ai per exterminar la gent que hi quedava.
25. Aquell dia va haver-hi dotze mil morts entre homes i dones: tota la població d’Ai.
26. Josuè va mantenir el seu dard apuntat en direcció d’Ai, fins que van ser exterminats tots els habitants d’aquella ciutat.
27. Però, segons l’ordre que ell mateix havia rebut del Senyor, els israelites es quedaren el bestiar i la resta del botí.
28. Josuè, doncs, va incendiar Ai i la convertí en una ruïna per sempre més, en un tossal desolat, fins al dia d’avui.
29. Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins al vespre. A posta de sol, féu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres que encara hi és avui.
30. Josuè va dedicar un altar al Senyor, Déu d’Israel, a la muntanya d’Ebal.
31. El va construir amb pedres intactes, no treballades amb eines de ferro, tal com Moisès, servent del Senyor, havia manat als israelites. Així està escrit en el llibre de la Llei de Moisès. En aquell altar van oferir al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió.