7. Josuè va pregar així:– Ah, Senyor Déu! Per què ens has fet travessar el Jordà? ¿Per posar-nos a les mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo ens haguéssim quedat a l’altra banda del riu!
8. Escolta’m, Senyor. Què puc dir jo, ara que Israel ha fugit davant l’enemic?
9. Quan ho sàpiguen els cananeus i tota la gent d’aquest país, es giraran contra nosaltres i esborraran de la terra el nostre record. I aleshores, com t’ho faràs perquè tothom reconegui l’honor del teu nom?
10. El Senyor li va respondre:– Aixeca’t! Què hi fas, aquí, amb el front a terra?
11. Els israelites han pecat. Han violat la meva aliança, l’ordre que jo els havia donat; s’han apoderat d’objectes consagrats a l’extermini, els han robat i els han camuflat entre els seus bagatges.
12. Per això no podran resistir als seus enemics: fugiran només de veure’ls, perquè ara ells mateixos estan condemnats a l’extermini. Jo no seré més amb vosaltres fins que fareu desaparèixer d’enmig vostre tot el que està consagrat a l’extermini.
13. Aixeca’t! Digues al poble que es purifiqui per a demà, perquè el Senyor, Déu d’Israel, diu això als israelites: “Dins el teu campament, Israel, hi ha objectes consagrats a l’extermini. Fins que no els haureu tret fora, no podreu resistir als vostres enemics.
14. Demà al matí, presenteu-vos per tribus. La tribu que jo, el Senyor, designaré, que s’acosti per clans; i el clan que jo designaré, que s’acosti per famílies. Finalment, que s’acostin un per un els homes de la família designada.
15. A l’home trobat culpable de posseir algun objecte consagrat a l’extermini, cremeu-lo amb tots els seus béns, perquè ha violat l’aliança del Senyor i ha comès una infàmia mai vista a Israel.”
16. L’endemà, de bon matí, Josuè va fer venir els israelites per tribus, i sortí designada la tribu de Judà.
17. Va fer venir després els clans de la tribu de Judà, i sortí designat el clan de Zèrah. Va fer venir les famílies del clan de Zèrah, i la sort designà la de Zabdí.
18. Va fer venir els homes de la família de Zabdí, i la sort va recaure sobre Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà.
19. Llavors Josuè li va dir:– Fill meu, dóna glòria al Senyor, Déu d’Israel, i reconeix l’honor que li deus. Explica’m el que has fet, no m’amaguis res.
20. Acan li respongué:– És veritat, sóc jo qui ha pecat contra el Senyor, Déu d’Israel.
21. Vaig veure entre el botí un magnífic mantell de Xinar, dos-cents sicles de plata i un lingot d’or de vora mig quilo de pes, i, encegat, ho vaig agafar. Ho trobareu enterrat al mig de la meva tenda, amb la plata a sota de tot.
22. Josuè va manar que uns homes anessin corrents a la tenda d’Acan: van trobar-ho tot amagat allí, amb les peces de plata a sota.
23. Ho van agafar i van portar-ho a Josuè i als israelites, que ho dipositaren davant el Senyor.
24. Llavors Josuè, acompanyat de tot Israel, va endur-se Acan, besnét de Zèrah, i també la plata, el mantell i el lingot d’or, els seus fills i filles, el seu bou, el seu ase, els seus ramats, la seva tenda i tots els altres béns. Els va portar fins a la vall d’Acor.
25. Josuè digué a Acan:– Per què ens has portat la desgràcia? Que el Senyor et faci desgraciat avui mateix!Llavors tot Israel el va apedregar. Van cremar els seus béns i els cobriren de pedres.