4. Llavors uns tres mil homes pujaren a atacar Ai, però hagueren de fugir davant el contraatac dels seus habitants,
5. que els van perseguir des de les portes de la ciutat, muntanya avall, fins a Xebarim. Els van causar trenta-sis baixes. En veure això, el poble es desmoralitzà.
6. Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra fins al vespre, davant l’arca del Senyor.
7. Josuè va pregar així:– Ah, Senyor Déu! Per què ens has fet travessar el Jordà? ¿Per posar-nos a les mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo ens haguéssim quedat a l’altra banda del riu!
8. Escolta’m, Senyor. Què puc dir jo, ara que Israel ha fugit davant l’enemic?
9. Quan ho sàpiguen els cananeus i tota la gent d’aquest país, es giraran contra nosaltres i esborraran de la terra el nostre record. I aleshores, com t’ho faràs perquè tothom reconegui l’honor del teu nom?
10. El Senyor li va respondre:– Aixeca’t! Què hi fas, aquí, amb el front a terra?
11. Els israelites han pecat. Han violat la meva aliança, l’ordre que jo els havia donat; s’han apoderat d’objectes consagrats a l’extermini, els han robat i els han camuflat entre els seus bagatges.
12. Per això no podran resistir als seus enemics: fugiran només de veure’ls, perquè ara ells mateixos estan condemnats a l’extermini. Jo no seré més amb vosaltres fins que fareu desaparèixer d’enmig vostre tot el que està consagrat a l’extermini.
13. Aixeca’t! Digues al poble que es purifiqui per a demà, perquè el Senyor, Déu d’Israel, diu això als israelites: “Dins el teu campament, Israel, hi ha objectes consagrats a l’extermini. Fins que no els haureu tret fora, no podreu resistir als vostres enemics.
14. Demà al matí, presenteu-vos per tribus. La tribu que jo, el Senyor, designaré, que s’acosti per clans; i el clan que jo designaré, que s’acosti per famílies. Finalment, que s’acostin un per un els homes de la família designada.