19. Josuè va replicar:– No sereu capaços d’adorar el Senyor. Ell és un Déu sant, és el Déu-gelós. No consentirà les vostres infidelitats ni els vostres pecats.
20. Si l’abandonàveu per adorar déus estrangers, ell se us posaria en contra i us faria mal fins a exterminar-vos, després d’haver estat bo amb vosaltres.
21. El poble respongué:– De cap manera! Nosaltres volem adorar el Senyor!
22. Josuè va insistir:– Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per adorar-lo.Ells van afirmar:– En som testimonis.
23. Josuè digué llavors:– Doncs ara desfeu-vos dels déus estrangers que encara teniu entre vosaltres i adheriu-vos de tot cor al Senyor, Déu d’Israel.
24. El poble va respondre:– Adorarem el Senyor, el nostre Déu, i l’obeirem.
25. Aquell dia, a Siquem, Josuè va comprometre el poble en una aliança amb el Senyor. Li donà unes lleis i unes prescripcions,
26. i les va escriure en el llibre de la Llei de Déu. Després va prendre una gran pedra i la plantà sota l’alzina del santuari del Senyor.
27. Llavors digué a tot el poble:– Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu.
28. Josuè va acomiadar el poble, i cadascú se’n tornà a la seva heretat.
29. Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys;
30. fou enterrat a la seva propietat, a Timnat-Sèrah, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix.
31. Els israelites van ser fidels al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells coneixien les meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel.
32. Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.