5. A llevant, la frontera era el Mar Mort fins a la desembocadura del Jordà. La frontera nord començava a la desembocadura del Jordà
6. i pujava a Bethoglà, passant pel nord de Betaarabà. Després continuava fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubèn;
7. pujava cap a Debir, passant per la vall d’Acor, i després, més cap al nord, girava en direcció a Guilgal, enfront de la pujada d’Adummim, que es troba al sud del torrent. Després passava vora les aigües d’Enxèmeix i anava a parar a la font de Roguel.
8. D’allà pujava per la vall de Benhinnom, pel vessant sud del territori dels jebuseus, on es troba Jerusalem; després pujava cap al cim de la muntanya, enfront de la vall d’Hinnom, a ponent, i arribava, pel nord, fins a la vall dels Rafaïtes.
9. Des d’aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d’Efron, i s’allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim.
10. Llavors la frontera es desviava a l’oest de Baalà, cap a la muntanya de Seïr, passava pel vessant nord de la muntanya de Jearim, o mont Quessalon, tornava a baixar cap a Bet-Xèmeix i travessava Timnà.
11. Seguia cap al vessant nord d’Ecron, girava cap a Xicaron, passava per la muntanya de Baalà i sortia a Jabneel per a desembocar al mar.
12. El mar Mediterrani era la frontera de ponent.Aquests van ser els límits del territori assignat als clans de la tribu de Judà.
13. Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»). Aquest és el nom de l’avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s’anomena Hebron.
14. Caleb en va fer fora els tres clans d’Anac: el de Xeixai, el d’Ahiman i el de Talmai.
15. Des d’Hebron, marxà contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer.
16. Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller a qui conquerís Quiriat-Séfer.