13. Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»). Aquest és el nom de l’avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s’anomena Hebron.
14. Caleb en va fer fora els tres clans d’Anac: el de Xeixai, el d’Ahiman i el de Talmai.
15. Des d’Hebron, marxà contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer.
16. Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller a qui conquerís Quiriat-Séfer.
17. Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla Acsà.
18. El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d’Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d’amoïnar Caleb de l’ase estant, i ell li va dir:– Què vols, ara?
19. Ella respongué:– Fes-me un favor. Ja que m’has donat unes terres de secà, dóna’m també alguna font d’aigua.Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.
20. Aquesta va ser l’heretat dels clans de la tribu de Judà.
21. Les ciutats situades a la part meridional del territori de Judà, al Nègueb, en direcció a la frontera d’Edom, eren: Cabseel, Éder, Jagur,
22. Quinà, Dimonà, Aruedà,
23. Quèdeix, Hassor, Itnan,
24. Zif, Tèlem, Bealot,
25. Hassor-Hadatà, Queriot-Hesron, anomenada també Hassor,
26. Amam, Xemà, Moladà,