4. S’assembla a una càrregade cavalleria,avança al galop com els genets.
5. Eixorda com l’estrèpit dels carrosdamunt les carenes,com l’espetec d’herba ressecadevorada pel foc,com un exèrcit poderósa punt per a entrar en combat.
6. En veure’l, la gent s’estremeix,es torna blanca com la cera.
7. Escometen com soldats valents,com bons guerrersescalen les muralles.Van avançant arrenglerats,no se’n desvia cap ni un.
8. Ningú no destorba el company,tots avancen en filera.Sota una pluja de fletxes,es llancen sense desbandar-se.
9. Assalten la ciutat,corren per les muralles,s’enfilen per les cases,entren com lladres per les finestres.
10. Al seu embat trontolla la terrai el cel s’estremeix,el sol i la lluna s’apaguen,els estels perden l’esclat.
11. El Senyor, davant el seu exèrcit,fa sentir la seva veu.Les seves tropes són innombrables.Són irresistibles quan compleixenles seves ordres.Que n’és, de gran i terrible,el dia del Senyor!Qui podrà resistir-lo?
12. «Però ara –diu el Senyor–convertiu-vos a miamb tot el vostre cor,dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.Ho dic jo, el Senyor.»
13. Esquinceu-vos el cor,i no els vestits.Convertiu-vos al Senyor,el vostre Déu,que és compassiu i benigne,lent per al càstig i ric en l’amor,i que es desdiu de fer el mal.
14. Qui sap si se’n desdirài us deixarà encara una benedicció:vi i farina per a oferiral Senyor, Déu nostre!
15. Toqueu el corn a Sió,proclameu un dejuni,convoqueu l’assemblea,
16. reuniu el poble,aplegueu la comunitat,congregueu els vells,reuniu els nens i els infants de pit.Que els joves esposossurtin de la cambra nupcial.
17. Que els sacerdots,servidors del Senyor,plorin entre el vestíbul i l’altari diguin:«Perdona el teu poble, Senyor,no abandonis la teva heretata l’escarni,a les burles dels altres pobles,que diuen:“On és el vostre Déu?”»