8. Pregunta-ho als antics,fes cas del saber dels seus pares,
9. que nosaltres, nats d’ahir, no tenim experiència;el nostre temps a la terra és tot just com una ombra.
10. Les seves paraules t’instruiran,t’oferiran aquestes reflexions:
11. «¿Pot brostar un papir sense aiguamolls?¿Va creixent un jonc fora de l’aigua?
12. Tot just ha florit, ja es marceix,s’asseca abans que el cullin,primer que les altres plantes.»
13. També aquest és el camí dels qui s’obliden de Déu;així s’acaba l’esperança de l’impiu.
14. La seva confiança s’esfondra,s’aguanta en una teranyina:
15. s’hi arrepenja, però li falla;s’hi aferra, però no el sosté.
16. L’arbre frondós plantat a la solanacobreix el jardí amb el seu brancatge,
17. les arrels s’entrellacen amb les roquesi exploren els forats de les pedres;
18. però si l’arrenqueu de la terra,ningú no podrà dir que l’hagi vist.