14. La seva confiança s’esfondra,s’aguanta en una teranyina:
15. s’hi arrepenja, però li falla;s’hi aferra, però no el sosté.
16. L’arbre frondós plantat a la solanacobreix el jardí amb el seu brancatge,
17. les arrels s’entrellacen amb les roquesi exploren els forats de les pedres;
18. però si l’arrenqueu de la terra,ningú no podrà dir que l’hagi vist.
19. Així és també el goig de l’impiu:al lloc on era, altres hi arrelen.
20. Déu no rebutja l’home honratni enforteix la mà dels malfactors.
21. Ell t’omplirà encara la boca de rialles,i els llavis, de crits d’alegria.