6. No! La misèria de l’homeno surt pas de la terra,la pena no li ve de fora:
7. se la forja ell mateix,com les guspires salten del foc.
8. Jo, de tu, m’adreçaria a Déu,posaria a les seves mans la meva causa.
9. Ell fa coses grans, inabastables,meravelles que ni es poden comptar.
10. Dóna la pluja a la terra,reparteix l’aigua pels camps.
11. Enalteix els humils,posa en lloc segur els afligits.
12. Desbarata els plans dels astutsi queden reduïts a la impotència.
13. Atrapa els saberuts en la seva pròpia astúcia,fa relliscar el consell dels tortuosos:
14. de dia ensopeguen enmig de la fosca,van a les palpentes en ple sol, com si fos nit.
15. Però salva el pobrede les astúcies d’ells i de la mà prepotent.
16. Tapa la boca a la injustíciai el dèbil recobra l’esperança.
17. Feliç l’home que Déu corregeix.No rebutgis la lliçó del Totpoderós.
18. Perquè ell, si et fa mal, t’embena les ferides;si et dóna un cop, et cura amb la seva mà.
19. Una vegada i una altra et traurà del perilli, finalment, el mal no caurà més damunt teu.
20. En temps de fam et rescata de la mort,i en ple combat, del poder de l’espasa.
21. Et posa a cobert de l’atac de males llengües:no tindràs por quan arribi un desastre.