6. No! La misèria de l’homeno surt pas de la terra,la pena no li ve de fora:
7. se la forja ell mateix,com les guspires salten del foc.
8. Jo, de tu, m’adreçaria a Déu,posaria a les seves mans la meva causa.
9. Ell fa coses grans, inabastables,meravelles que ni es poden comptar.
10. Dóna la pluja a la terra,reparteix l’aigua pels camps.
11. Enalteix els humils,posa en lloc segur els afligits.
12. Desbarata els plans dels astutsi queden reduïts a la impotència.
13. Atrapa els saberuts en la seva pròpia astúcia,fa relliscar el consell dels tortuosos:
14. de dia ensopeguen enmig de la fosca,van a les palpentes en ple sol, com si fos nit.
15. Però salva el pobrede les astúcies d’ells i de la mà prepotent.