2. Mira, el despit mata el neci,l’enuig fa morir el ximple.
3. Jo veig un neci que posa arrelsi tot seguit sé la fi de casa seva.
4. No hi ha ajuda per als seus fills;els tracten injustament en els tribunalsi ningú no els defensa.
5. Qualsevol famolenc se’ls menja la collita,els l’agafa fins i tot d’entre els cards;la maldat els xucla tot el que tenen.
6. No! La misèria de l’homeno surt pas de la terra,la pena no li ve de fora:
7. se la forja ell mateix,com les guspires salten del foc.
8. Jo, de tu, m’adreçaria a Déu,posaria a les seves mans la meva causa.
9. Ell fa coses grans, inabastables,meravelles que ni es poden comptar.
10. Dóna la pluja a la terra,reparteix l’aigua pels camps.
11. Enalteix els humils,posa en lloc segur els afligits.
12. Desbarata els plans dels astutsi queden reduïts a la impotència.
13. Atrapa els saberuts en la seva pròpia astúcia,fa relliscar el consell dels tortuosos:
14. de dia ensopeguen enmig de la fosca,van a les palpentes en ple sol, com si fos nit.
15. Però salva el pobrede les astúcies d’ells i de la mà prepotent.
16. Tapa la boca a la injustíciai el dèbil recobra l’esperança.
17. Feliç l’home que Déu corregeix.No rebutgis la lliçó del Totpoderós.
18. Perquè ell, si et fa mal, t’embena les ferides;si et dóna un cop, et cura amb la seva mà.