4. Després ve el bramul del tro,la veu de Déu majestuosa.Ningú no li pot seguir el rastrequan fa sentir el seu brogit.
5. Quan trona aquesta veu, esclaten meravelles,ell fa coses grans que no podem comprendre.
6. Diu a la neu que davalli a la terra,i al xàfec, que sigui impetuós.
7. Talla de cop l’activitat dels homesperquè tots reconeguin que això és obra d’ell.
8. L’animal entra al caui s’aclofa en el seu jaç.
9. L’huracà arriba del seu amagatalli el fred entra des del nord.
10. El buf de Déu forma el geli en tota l’amplària es glacen les aigües.
11. Déu carrega els núvols d’humitati el seu llamp els escampa.
12. Es mouen d’ací d’allà,complint les seves ordres,observant els seus decretssobre la faç de la terra.
13. Ell hi envia les plugesper beneir-la o castigar-la.
14. Presta tota l’atenció, Job,medita les meravelles de Déu.
15. ¿Saps com ell les realitza,com brilla el llamp en el núvol?
16. ¿Coneixes com planen els núvols,meravella de perfecta intel·ligència?
17. Tu, que t’acalores sota els vestitsquan el vent del sud escalfa la terra,
18. ¿has ajudat Déu a forjar el cel blau,sòlid com un mirall de bronze?