17. perquè l’home canviï els seus actesi amagui el seu orgull.
18. Així l’allibera de la tomba,el salva de la mort violenta.
19. També el corregeix amb malalties:la febre li crema el cos,
20. li fa fàstic menjar pa,rebutja els plats preferits;
21. es queda amb la pell i l’os,és un esquelet vivent.
22. Ja té un peu a la fossa,els missatgers de la mort són a la porta.
23. Però llavors a favor d’ell intervé un àngel,un entre els mil que ens ajudeni ensenyen el bon camí,
24. i, compadint-se, diu a Déu:«No el facis baixar a la fossa,que li he trobat un rescat.»
25. Llavors la seva carn recobra el vigor,retorna als anys de joventut.
26. Prega a Déu i ell l’acull,entra davant seu amb cants de goig,ja que ara ell li torna a concedir el seu favor.
27. I entona davant els homes aquest cant:«Havia pecat, havia deixat el bon camí,però Déu no m’ha tractat com mereixia.
28. A la vora de la fossa m’ha salvat,puc viure a plena llum.»