1-2. A la fi, Job trencà el silenci i maleí el dia del seu naixement:
3. Que mori el dia que vaig néixeri la nit que s’adonà que era concebut un home!
4. Que, des de dalt, Déu oblidi aquell dia;que es torni fosc i no rebi mai més llum!
5. Que el reclamin la tenebra i la fosca de la mort,que un núvol espès el cobreixi,que el sol, apagant-se, l’espanti!
6. Que la tenebra s’endugui aquella niti no entri en el recompte dels dies i mesos de l’any!
7. Que sigui una nit estèrili no senti crits de goig!
8. Que els bruixots la maleeixin,ells que desvetllen el monstre Leviatan!
9. Que, a trenc d’alba,els seus estels es tornin foscos,que esperi la llum en vai no torni mai a veure les parpelles de l’aurora!