15. Jo era els ulls del ceci els peus del coix,
16. era el pare dels pobresi l’advocat dels estrangers.
17. Jo trencava les barres del malvati li treia la presa de les dents.
18. Pensava: «Moriré dintre el meu niu,amb tants dies com grans de sorra.
19. Tinc les arrels plantades vora l’aigua,la rosada fa nit a les meves branques.
20. El meu prestigi augmenta i es renova,em rejoveneixo com un arc tensat.»
21. Tothom m’escoltava amb atenció,acollien en silenci el meu consell.
22. Ningú no objectava res al que jo deia,el meu discurs els amarava gota a gota.
23. M’esperaven com s’espera la pluja,com qui es deleix pels ruixats de primavera.
24. Jo somreia als qui no tenien confiança,la llum de la meva mirada els sostenia.
25. Era el seu cabdill i els mostrava el camí,seia com un rei entre la tropa,jo, el consolador dels afligits.