1. Llavors Sofar de Naamà va prendre la paraula i digué a Job:
2. Em poses neguitósi se m’acaba la paciència.
3. La teva reprensió m’insulta,però la meva raó m’inspira la resposta.
4. ¿No saps que des de sempre,d’ençà que hi ha homes a la terra,
5. és breu l’alegria dels malvats,i el goig de l’impiu dura un instant?
6. Ni que sigui alt fins al celi el seu cap arribi als núvols,
7. acabarà com els seus excrements.Els qui el coneixien diran: On ha anat, aquest?