24. Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren:– Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador.
25. Ell contestà:– Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
26. Ells insistiren:– Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls?
27. Ell els respongué:– Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?
28. Ells el van insultar i li digueren:– Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès.
29. I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és.
30. L’home els contestà:– Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és.
31. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat.
32. Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement.
33. Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.
34. Ells li van replicar:– Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?I el van treure fora.
35. Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué:– Creus en el Fill de l’home?
36. Ell li va respondre:– I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?