6. De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.
7. Felip li va respondre:– Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.
8. Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
9. – Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
10. Jesús digué:– Feu seure tothom.En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil.
11. Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix.
12. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:– Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.
13. Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat.
14. Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:– Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.
15. Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
16. Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac
17. i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells;
18. a més, com que el vent bufava fort, el llac s’anava encrespant.
19. Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van esglaiar.
20. Ell els diu:– Sóc jo, no tingueu por.
21. Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.
22. L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac. Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat tots sols.
23. Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l’indret on havien menjat després que el Senyor digués l’acció de gràcies.