49. Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:– Vosaltres no enteneu res.
50. ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?
51. Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble.
52. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos.
53. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.
54. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.