28. I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans.
29. Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare.
30. Jo i el Pare som u.
31. Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo.
32. Jesús els digué:– Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?
33. Els jueus li respongueren:– No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.
34. Jesús els replicà:– ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?
35. Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu,
36. per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu?
37. Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu,
38. però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare.
39. Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.
40. Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, a l’indret on Joan havia començat a batejar, i va quedar-s’hi.
41. Molts l’anaren a trobar, i deien:– Joan no va fer cap senyal, però tot el que va dir d’ell era veritat.
42. I, en aquell indret, molts van creure en ell.